Candidatura Ateneu2021.cat

Josep Montes Sala
Josep Montes Sala

Periodista i gestor cultural. Ha estat gerent de l’Ateneu i director del CoNCA

Josep Montes Sala

Vicepresident Primer

Em diuen Pep Montes (1968) i sóc gestor cultural i periodista. Vaig néixer a Pineda de Mar fa 48 anys i seré del Maresme mentre tingui un alè, tot i que també sóc barceloní per adopció i per passió.

Fa 25 anys que em dedico professionalment al món de la cultura. Ho he fet des de l’empresa privada, des del món associatiu i des de l’administració, de manera que crec que tinc una visió àmplia i oberta de les diverses fórmules que existeixen per promoure-la.

Diuen que sóc un expert en polítiques de joventut, un tot terreny en la gestió cultural i que tinc alguna habilitat comunicativa. Sóc membre de mitja dotzena d’entitats, llegeixo més que respiro i em moc activament per les xarxes socials.

Sóc d’esquerres i independentista, però no tinc res de nacionalista. No dec obediència a cap partit i considero que ser crític és un deure ciutadà.

Ara sóc gerent de l’Acellec, una associació patronal d’empreses del món de l’educació i la cultura, però abans vaig ser el primer director del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), gerent de l’Ateneu Barcelonès i director, durant quinze anys, d’una empresa de consultoria i gestió cultural.

He format part també de la junta de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i vaig ser el president fundador de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Des de fa cinc anys coordino la plataforma de Bones Pràctiques en l’Àmbit de la Joventut, una eina col·laborativa de referència per als professionals de les polítiques de joventut. Treballo també com a consultor independent en projectes i organitzacions culturals i dono suport comunicatiu a diverses iniciatives del món educatiu i social.

Em vaig fer soci de l’Ateneu el 2009, l’endemà de tancar la meva etapa com a gerent de l’entitat. Vaig entrar al palau Savassona per treballar-hi i vaig quedar atrapat per la seva força. Un dels records més emocionants de la meva vida professional és el dia que vam inaugurar la Biblioteca restaurada i modernitzada, em sento orgullós d’haver ajudat a convertir l’Escola d’Escriptura en un referent internacional del sector, i no conec plaer més addictiu que prendre un cafè al jardí de l’Ateneu amb qualsevol paper imprès a les mans. I malgrat tot això, és clar i evident que el valor més preuat de la docta casa són els seus socis, diversos, crítics, tastaolletes, sorneguers, entremaliats, inquiets, cultes.

Però també és cert que com més va més lamento l’escassa capacitat de l’Ateneu per aprofitar els seus potencials i per esdevenir, altre cop, referent de modernitat i innovació social. El casal de la Canuda conserva gairebé intacta la seva capacitat d’atracció per a la gent amb interessos culturals, artístics, polítics o socials, però avui és incapaç de retenir com a socis aquestes mateixes persones quan, al cap de poc temps, veuen decebudes les seves expectatives.

L’Ateneu no ha d’anar a remolc de l’actualitat; l’Ateneu ha de definir l’agenda ciutadana i ha de generar i proposar alternatives en tots els afers clau del país. Hi ha molta feina per fer si ho volem aconseguir. Jo estic disposat a fer-la, i al costat del talent i la contrastada capacitat de gestió i innovació dels meus catorze companys d’equip, no tinc cap dubte que ajudarem l’entitat a fer el tomb que necessita.