Candidatura Ateneu2021.cat

Pilar de Torres i Sanahuja
Pilar de Torres i Sanahuja

Economista

Pilar de Torres i Sanahuja

Tresorera – comptadora

 

Vaig estudiar econòmiques a l’Autònoma de Barcelona, i tot just acabar vaig marxar a Londres, a fer un màster en Econometria a la London School of Economics. Eren anys de penúria econòmica i adquirir nous coneixements era important per trobar feina. Vaig tornar cinc anys després, per treballar a la banca.

L’any 2005, dos mesos després de la crisi del Carmel, m’anomenaren presidenta de Gisa. Varen ser anys de recuperació del sotrac, però també anys de plenitud, de construir escoles, jutjats, rotondes, CAPs i hospitals. A Ifercat em vaig dedicar a controlar les obres de la L9 del metro, i a estudiar com fer-ho per construir el metro amb els pocs diners que teníem.

Després em va ser difícil trobar feina, semblava com si l’experiència no servís per a res, o potser era l’edat. De fet, encara no n’he trobat. Vaig crear una empresa; la idea era bona, una plataforma digital on els particulars prestessin directament a les empreses. Poc després va sortir legislació nova que restringia molt els imports, i vaig decidir deixar-ho estar. Vaig fer de professora a la Universitat Pompeu Fabra, donant classes d’Economia Financera, durant uns anys. Ara estic escrivint una novel·la, amb el suport d’un curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu que m’està ajudant molt.

He participat a la vida associativa de Barcelona, entre d’altres vaig formar part de les juntes directives del Cercle d’Economia i de Barcelona Global, a més de desenvolupar altres facetes més lúdiques. Intento promoure la igualtat de la dona allí on sóc. La conferència que vaig llegir en la inauguració del curs 2013-2014 a l’Ateneu fou sobre la poca presència de la dona a l’Ateneu, i també he escrit algun article. No sempre me’n surto; és difícil.

Vaig entrar a l’Ateneu per fer un curset a l’Escola d’Escriptura, fa 12 anys, i a l’ascensor em vaig trobar l’Oriol Bohigas. Des d’aleshores sóc sòcia l’Ateneu, i he fet socis a membres de la meva família: m’agrada trobar-me’ls casualment, a la biblioteca, a algun acte…. Francesc Cabana em va proposar ser Vicepresidenta, encarregant-me de controlar que els resultats econòmics fossin igualats, que l’Escola d’Escriptura funcionés amb totes les garanties, de formalitzar un acord amb la Caixa per resoldre el deute històric. Després em vaig presentar amb el Josep Maria Carreras a les darreres eleccions a Junta Directiva; no vàrem tenir èxit.

La candidatura de la que formo part, amb Genís Roca com a presidenciable, recull el que crec que és important: ganes de renovació, com ara la posada al dia digital i l’atracció de talent jove. I tot això en el marc de la casa, preservant el que ens agrada: socis grans i de totes les edats, bon ambient i un edifici esplèndid.

¡Amb l’avantatge que tothom hi és benvingut!