Genís Roca creu que ha arribat el moment de revolucionar els continguts de l’Ateneu, seguint l’estela de les transformacions que va iniciar Oriol Bohigas i que s’han interromput durant els darrers tres anys. El candidat a la presidència per Ateneu2021.Cat considera que Bohigas va revolucionar el model de gestió de l’Ateneu i va posar al dia l’entitat, canvis que es van consolidar amb la junta presidida per Francesc Cabana. Però seguint la lògica d’aquestes transformacions, ha arribat el moment de revolucionar també els continguts, i per fer-ho és necessari ampliar el seu abast, diversificar-ne les temàtiques i dotar-los de tots els intruments tecnològics necessaris per fer-los transcendir. Aquesta va ser una de les idees centrals de la celebració i presentació de la candidatura Ateneu2021.Cat, que va tenir lloc divendres passat, 3 de març, a la Sala Oriol Bohigas primer, i al jardí romàntic després.

El periodista Lluís Foix, el polifacètic Toni soler i el mateix Oriol Bohigas, entre d’altres, van acompanyar l’equip Ateneu2021.Cat en l’acte de presentació del seu projecte, que es va convertir finalment en una festa gràcies a les actuacions d’una jove formació de música contemporània i del grup de música New Orleans els Krokodillos, que van actuar primer entre els seients de la Sala Oriol Bohigas, i després al jardí, mentre els socis i amics del projecte conversaven sobre el futur immediat de l’entitat.

L’acte es va iniciar amb una sonora ovació al que fou president de l’Ateneu durant dos mandats consecutius, Oriol Bohigas, i del qual se’n declara seguidor l’equip de Genís Roca. Un altre nom il·lustre, en aquest cas del periodisme català, Lluís Foix, va expressar el seu suport a la candidatura tot entrevistant Genís Roca durant gairebé mitja hora. L’objectiu de la conversa va ser aprofundir en la trajectòria i personalitat del candidat a la presidència de l’Ateneu. Foix va destacar, entre nombrosos aspectes, la connexió entre el món digital i la cultura, dues dimensions que es fusionen en el recorregut professional del candidat. Roca va deixar clar, a més, que no té cap vinculació partidista i que en el projecte que lidera la política hi tindrà un paper limitat, en contraposició evident amb la linia que ha seguit la junta directiva sortint. El candidat va voler destacar la necessitat que el lideratge de l’Ateneu faci honor a la dignitat de l’entitat, que sigui educada i que defugi els exabruptes. L’ambició i la gosadia en els objectius, va dir, no estan renyits amb l’amabilitat ni el tarannà dialogant. És en aquest sentit que Genís Roca va explicar a Foix i a l’auditori que l’aspiració de presidir l’Ateneu no respon a l’ambició personal, que considera ben recompensada pel seu recorregut professional, sinó a la voluntat de retornar a la societat civil una part dels reconeixements que ha obtingut gràcies a aquesta trajectòria. “Som un equip col·legiat”, va assegurar, i va voler destacar que tots i cadascun dels seus membres són persones plenament realitzades en els respectius àmbits professionals, que abasten els més diversos camps de l’activitat cultural, social i econòmica. Justament per aquesta raó defugen els personalismes, i allò que ofereixen a l’Ateneu és esforç, dedicació, rigor i ambició per a l’entitat.

Després de l’entrevista inicial, Genís Roca va anar presentant els diferents membres de la candidatura, destacant els aspectes més rellevants dels respectius recorreguts. I cadascun d’ells, per la seva banda, van explicar una part del programa electoral. Pilar de Torres, candidata a tresorera-comptadora, va assegurar amb contundència que si Ateneu2021.Cat guanya les eleccions no es generarà deute i que es mantindrà l’equilibri en les finances de l’entitat. Pep Montes, candidat a la primera vicepresidència, es va referir a la necessitat d’ampliar els espais disponibles de l’entitat per fer possible la transformació dels continguts que propugna l’equip. En aquest sentit, va destacar que a hores d’ara, ja s’han mantingut converses amb entitats i administracions que podran facilitar a una junta presidida per Genís Roca la cessió gratuïta d’espais, la disponibilitat d’equipaments en desús en l’entorn urbà proper a l’Ateneu, i fins i tot la possibilitat de realitzar una remunta en el propi Palau Savassona, que permetria generar nous espais.

Josep Rodríguez, vocal d’afers socials, per la seva banda, es va referir a dos projectes molt concrets: l’Ateneu Jove i l’Ateneu Obert. Ricard Faura, futur vicepresident segon, va explicar la nova política de suport a la programació de les seccions i les tertulies que seguirà la junta de Genís Roca. Jesus Conte s’ocuparà dels aspectes comunicatius i va anunciar convenis amb universitats i mitjans de comunicació per ampliar la capacitat de difusió de l’entitat, i Joan Gómez Escofet, futur bibliotecari, va garantir suport a l’actual equip tècnic de la biblioteca, i un nou pla director per a aquest puntal de l’entitat. El qui es proposa com a nou secretari, Josep Maria Lloveras, va posar per damunt de tot la connexió entre la junta i els socis i va garantir el màxim nivell de transparència en la gestió de l’entitat.

Anna Saura va enumerar una llarga llista d’accions per atendre en proximitat, amb immediatesa i amb eficàcia les peticions i propostes dels socis, i Alba Espílez, futura vocal d’igualtat, va fer un especial èmfasi en donar un major protagonisme a les dones en la programació de l’entitat, que en actualitat és pràcticament testimonial. La parella formada per Esteve Almirall i Josep Lluís Checa es van erigir en garantia per a la incorporació de les tecnologies a l’Ateneu com a instrument, justament, per impulsar serveis i projectes i per fer transcendir els continguts de l’activitat i programacions de la docta casa. Rosa Maria Malet, vocal per al patrimoni i l’art a l’Ateneu es va afegir a darrera hora a l’acte, acabada d’arribar d’un viatge internacional per raó de la seva dedicació professional com a directora de la Fundació Miró.

No van poder ser presents a l’acte a causa de viatges motivats per raons professionals, l’arquitecta Beth Galí, que aspirar a ser la nova conservadora de l’entitat, i l’economista Josep Maria Carreras, que ocuparà la posició de vicesecretari.

Al final de l’acte, i després d’atendre diverses qüestions formulades pel públic que va omplir la sala, es va projectar un video en el qual hi havia missatges de suport a la candidatura de l’historiador, periodista i productor, Toni Soler, de l’editor de Time Out, Eduard Voltas, del representant de la Generalitat a la Gran Bretanya, Sergi Marcén, de l’arquitecte Oriol Bohigas, i d’un soci de l’Ateneu que acaba de complir cent anys, Pere Quintana.

Mentre els assistents a l’acte s’aixecaven dels seients per dirigir-se al jardí per continuar amb la celebració, van aparèixer per sorpresa, en mig del pati de butaques, una jove formació de música contemporània que es va convertir en una bella mostra de la voluntat de revolucionar continguts a què va fer esment el candidat a la presidència. La soprano Illona Scheneider, el guitarrista Diego Caicedo i el saxo alt El Pricto van aturar, de fet, la sortida del públic de la sala, que no la va abandonar fins que els músics van finalitzar la seva sorpresiva performance.

Ja al jardí, la candidatura Ateneu2021.Cat va oferir a tots els assistents a l’acte i als socis que hi havia en aquell moment, una copa de cava o un refresc i l’actuació del grup els Krokodillos, amb música de carrer New Orleans. Durant més d’una hora, els membres de la candidatura van conversar i intercanviar impressions amb els socis. Val a dir que un dels assistents a l’acte, l’activista pels drets civils, amb una llarga trajectoria de servei públic, Jordi Tolrà, positivament impressionat per la presentació que va realitzar l’equip de Genís Roca, va formalitzar via internet la seva alta com a soci de l’Ateneu. Probablement no va ser l’únic.